el mar deixa pas a la llum
el vent desperta la teua pell
fins a tornar-la vidriosa i pura.
Quan caiga la nit
i la lluna, llunyana, acaricie
una ombra en la platja,
mirareu al mar una altra vegada
buscant el fil daurat del record davall l’arena
que somia un nou estiu
de sospirs càlids i blancs…
Quan esclate l’alba en la vostra finestra,
quan sentiu l’aire en el vostre pèl,
quan brollen les palmeres al vostre pas,
quan podeu cridar als núvols: Estamos vius,
contempleu les nostres miradas de amor
darrere dels reflexos del far.
Mireu-los, vegeu com s’encenen
les flames púrpures de l’estiu,
deixeu-les volar per la Mediterrània,
que tots els hiverns sàpien
que cap foscor podrà venceros!
I és llavors quan s’obrarà el final miracle
afrodisíac paradís este per a vosaltres
i regnarà l’alegria, la joia, la glòria sense fi
arravatament de felicitat,
la joventut eterna
que haureu conquistat
per sempre!
Pendiente de correcciones.
Lunes 27 de noviembre de 2017, 00:45
